Les dones majors de 50 anys solen enfrontar-se a una sèrie de canvis fisiològics i biomecànics associats amb el procés natural d'envelliment. Factors com la disminució de la densitat òssia, la pèrdua de massa muscular i la disminució en l'elasticitat dels teixits, combinats amb el desgast articular i possibles alteracions hormonals, incrementen la possibilitat de patir unes certes lesions. A més, l'estil de vida, el nivell d'activitat física i antecedents mèdics juguen un paper clau en el tipus de lesions que estes dones poden patir. Les lesions més comunes en este grup de persones no sols afecten la qualitat de vida, sinó que també poden limitar la independència funcional si no es tracten de manera adequada. A continuació, es descriuen les lesions més freqüents en dones majors de 50 anys, juntament amb els seus símptomes i els enfocaments terapèutics recomanats per al seu tractament.
1. Osteoporosi i fractures
L'osteoporosi és una malaltia silenciosa en la qual els ossos es descalcifiquen i són més susceptibles a fractures a causa de la pèrdua progressiva de densitat òssia. Este procés és particularment comú en dones postmenopàusiques, a causa de la disminució dels nivells d'estrogen, una hormona que juga un paper crucial en la protecció dels ossos. Les fractures més freqüents en dones amb osteoporosis es produïxen en la nina, el maluc i les vèrtebres.
Símptomes:
- Dolor a l'esquena baixa, que pot estar relacionat amb xicotetes fractures vertebrals.
- Pèrdua d'altura al llarg del temps.
- Postura encorbada a causa de fractures en les vèrtebres.
- Fractures després de caigudes lleus o fins i tot sense trauma aparent.
Tractament:
- Fisioteràpia: Es recomana un programa d'exercicis per a enfortir els músculs i introduir exercicis amb micro-impacte. L'exercici de força és crucial per a protegir els ossos, sempre que estiga ben adaptat i pautat. Els exercicis amb micro-impacte fan que s'augmente la formació de cèl·lules òssies i disminuïsca la seua destrucció. També exercicis com caminar i nadar poden ajudar, ja que milloren l'estat de salut en general.
- Entrenament d'equilibri i coordinació: És fonamental per a previndre caigudes, especialment en persones amb un alt risc de fractura.
- Educació sobre la postura: Per a millorar l'alineació corporal i reduir la càrrega sobre els ossos afectats.
2. Artrosi (osteoartritis)
L'artrosi és una malaltia degenerativa de les articulacions que ocorre quan el cartílag que les recobrix es desgasta, la qual cosa provoca que els ossos freguen entre si. Esta afecció és molt comuna en articulacions que suporten pes, com els genolls, malucs i columna vertebral, així com a les mans.
Símptomes:
- Dolor articular que empitjora amb l'activitat i millora amb el descans.
- Rigidesa matutina que sol durar menys de 30 minuts.
- Crepitació (sensació de cruixit) en moure l'articulació afectada.
- Inflamació o sensibilitat en les articulacions.
- Pèrdua de flexibilitat o mobilitat.
Tractament:
- Mobilització articular i exercicis de rang de moviment: Per a mantindre la funcionalitat de l'articulació afectada i reduir la rigidesa.
- Enfortiment muscular: Treballar els músculs que envolten l'articulació és crucial per a ajudar a reduir l'estrés sobre esta. Per exemple, en l'artrosi de genoll, enfortir el quàdriceps i els isquiotibials és essencial.
- Teràpies físiques: La fisioteràpia pot ajudar amb diferents tècniques (calor, electroteràpia, ultrasons...) per a reduir el dolor o la inflamació, segons en quin estat es trobe la patologia.
- Exercicis de baix impacte: En els pics de dolor, reduir l'impacte pot ser beneficiosos; exercicis com la natació i el ciclisme ajuden a obtindre tots els beneficis de mantindre's actius sense el dolor que pot provocar l'impacte.
3. Tendinopaties (abans conegut com a tendinitis) i bursitis
La tendinopatia és el procés patològic d'un tendó, que produïx dolor (abans es coneixia com a tendinitis, amb la terminació “-itis” que es referia a inflamació; s'ha estudiat que el tendó no s'inflama, es desestructura o es degenera, i és el que produïx el dolor). La bursitis afecta a les burses, xicotetes bosses plenes de líquid que esmorteïxen les articulacions, que poden veure's inflamades per diversos motius. Totes dues afeccions són comunes en les dones majors a causa de canvis degeneratius o per l’ús repetitiu. Són especialment freqüents en els muscles, colzes i genolls.
Símptomes:
- Dolor localitzat en la zona afectada (prop d'una articulació), que empitjora amb el moviment.
- Inflamació i sensibilitat al tacte.
- Limitació en el rang de moviment degut al dolor.
- En el cas de la bursitis, pot haver-hi enrogiment o calor en la zona afectada.
Tractament:
- Exercicis d'enfortiment i exercicis pliomètrics: Pautar exercicis de força i pliometria, adaptant la càrrega, és essencial per a restaurar la funcionalitat del tendó o bursa afectada.
- Teràpia manual: Tècniques manuals i de massatge per a reduir la inflamació i millorar la mobilitat dels teixits blans.
- Electroteràpia i ultrasò: S'utilitzen per a reduir la inflamació i el dolor, promovent una curació més ràpida.
4. Lesions del maneguet rotador
Les lesions del maneguet rotador, que afecten els músculs i tendons que estabilitzen el muscle, són comuns en dones majors, especialment a causa del desgast per l'ús repetit o per caigudes.
Símptomes:
- Dolor en el muscle, especialment en alçar el braç per damunt del cap.
- Debilitat al braç afectat, la qual cosa dificulta les activitats diàries com pentinar-se o passar-se el sostenidor, posar-se la jaqueta...
- Sensació d'espetec o cruixit en el muscle en moure'l.
- Dolor nocturn que pot interferir amb el somni.
Tractament:
- Exercicis d'enfortiment específics del muscle: Enfocats en els músculs del maneguet rotador per a millorar l'estabilitat i la mobilitat.
- Teràpies físiques: Com a ultrasò o electroteràpia per a reduir el dolor.
- Mobilització articular i estiraments: Per a millorar el rang de moviment sense sobrecarregar l'articulació.
5. Fractura de maluc
Les fractures de maluc són una de les lesions més greus en dones majors de 50 anys, ja que no sols afecten la mobilitat, sinó que també augmenten el risc de complicacions greus, com a infeccions o trombosi venosa profunda.
Símptomes:
- Dolor intens en el maluc, que empitjora en intentar moure la cama.
- Incapacitat per a caminar o posar-se dempeus després d'una caiguda.
- Escurçament o rotació externa de la cama afectada.
Tractament:
- Rehabilitació postoperatòria: Si es realitza una cirurgia, és fonamental iniciar exercicis de mobilitat el més prompte possible, sota supervisió professional.
- Rehabilitació durant la immobilització i després: Si no es realitza cirurgia però hi ha immobilització és fonamental treballar la musculatura que no estiga afectada mentres dure la immobilització i després.
- Teràpia de marxa: Ús d'ajudes com a caminadors o bastons durant la rehabilitació.
- Exercicis d'enfortiment i equilibri: Per a restaurar la mobilitat i previndre futures caigudes. La por és un factor molt paralitzant, sentir-se segura per a tornar a la vida diària és el nostre objectiu en estos casos.
6. Síndrome del túnel carpià
La síndrome del túnel carpià és una afecció causada per la compressió del nervi mitjà en la nina, la qual cosa produïx dolor, entumiment i debilitat a les mans. És comú en dones que realitzen moviments repetitius amb les mans o que han patit artrosis.
Símptomes:
- Entumiment o formigueig en el polze, índex i mig.
- Debilitat a la mà afectada, amb dificultat per a agarrar objectes.
- Dolor que pot irradiar-se des de la nina cap al braç.
Tractament:
- Exercicis d'estirament, enfortiment i neuromodulació: Per a reduir la pressió sobre el nervi mitjà.
- Teràpia manual: Per a millorar la mobilitat i alleujar la compressió.
- Ús de fèrules o ortesis: Especialment a la nit per a evitar posicions que agreugen el dolor.
7. Lesions de genoll (meniscos o lligaments)
Les lesions dels meniscos o lligaments en els genolls són comuns en dones majors, i poden haver-se de tant a traumes lleus com al desgast progressiu de l'articulació.
Símptomes:
- Dolor agut o crònic en el genoll, especialment en doblegar-lo o en carregar pes.
- Inflamació i rigidesa.
- Sensació d'inestabilitat o bloqueig en el genoll.
Tractament:
- Enfortiment dels músculs que envolten el genoll: Especialment del quàdriceps i els isquiotibials.
- Exercicis d'estabilitat i equilibri: Per a millorar la funció del genoll i previndre noves lesions.
- Mobilització articular i teràpia manual: Per a restaurar la mobilitat i reduir el dolor.
Enfocament general en el tractament:
El tractament d'estes lesions en dones majors de 50 anys ha d'enfocar-se no sols a alleujar el dolor i millorar la funcionalitat, sinó també a previndre futures lesions. Un enfocament integral que incloga exercicis d'enfortiment, millora de l'equilibri i teràpies físiques pot ajudar a mantindre la independència funcional i millorar la qualitat de vida.